Un derbi d’alt voltatge

Després d’una gran pretemporada, el Mis Ibérica Mataró iniciava la lliga a casa, contra un Tordera que mantenia el bloc de l’any anterior amb la incorporació de l’exmataroní Figa. Un partit gran, un derbi contra un equip que la temporada passada va ser superior en els dos encontres diputats. Hi havia ganes de revenja.

Els minuts inicials van ser de tanteig, els dos equips estaven més còmodes jugant a la contra que atacant en estàtic i això es va traduir en possessions curtes i poc control del partit. Tot i això els locals van tenir les millors ocasions, estavellant fins a 3 cops la pilota al pal en la primera part. Els visitants per la seva banda van buscar un joc més dur, tallant de manera repetida el joc dels groc i negre, i acumulant faltes en contra. Amb el partit enredat i sense continuïtat arribava el primer gol obra de Cantero des de dins de l’àrea després d’una gran passada de Bartrés. A partir d’aquest moment els quadribarrats van donar una pas endavant, posant setge a la porteria de Grané. Els mataronins semblaven còmodes tancats a darrere i sortint a la contra amb la velocitat de Bartrés, Cantero i Pablo Fernandez, però en una gran jugada era el Tordera qui aconseguia el gol obra de Martos. Amb l’1 a 1 al marcador i amb 9 segons per jugar Lladó tindria l’oportunitat d’avançar al seu equip amb una falta directa provocada per la desena del Tordera, però el fort tret s’estavellava contra l’arrel del pal esquerre. Sense temps per més els jugadors anaven cap al vestuari.

A la represa les coses es posarien complicades pels mataronins. Només començar un gol de Garcia avançava als visitants per primer cop durant el partit i feia canviar la dinàmica del joc. Ara els locals es veien obligats a atacar en estàtic, amb un Tordera molt replegat, amb 4 homes tancats a la caixa i sortint rapidament a la contra. Un Mis Ibérica Mataró molt incomode ho provava penjant pilotes a Montero perquè aquest intentes rematar alguna, o amb xuts de lluny de Lladó i Florenza però sense inquietar massa la porteria de Xaus. Finalment Montero, en un embolic dins de l’àrea aconseguia l’empat pel seu equip i el primer gol oficial amb la samarreta del Mataró. S’obria un nou escenari en el qual cap dels dos conjunts volia perdre el partit. Replegaments ràpids, sortides a la contra, faltes i certa confusió arbitral feien que el joc no fos gaire fluid, però sí que molt emocionant, amb una grada local animant en tot moment al seu equip. Dues faltes directes tindria el Tordera per avançar-se però tant Teixidó com Figa es trobarien un incommensurable Grané sota pals. Eren els pitjors moments de l’equip entrenat per Quim López i quan faltaven sis minuts per acabar l’encontre un altre cop Martos feia el dos a tres. Un cop molt dur per un equip que veia com es quedava uns minuts amb un jugador menys per blava a Bartrés. Els minuts passaven i semblava que la derrota era inevitable, però llavors apareixia la figura de Lladó, que en un ràpid contraatac quan faltaven vint segons aconseguia engaltar un fortíssim xut que es colava per tota l’esquadra. El Jaume Parera va embogir amb l’empat, un punt in extremis que va deixar regust a victòria als mataronins i agredolç als de Tordera. Un final a l’alçada d’un derbi d’alt voltatge.