Joan Carles Vadillo: “M’alegra haver aconseguit un equip amb identitat”

Joan Carles Vadillo s’acomiada del Club hoquei Mataró després de 10 anys vinculat a l’entitat, on ha deixat l’empremta del seu caràcter i un estil de joc ben definit. Aquest cap de setmana contra el Palafrugell dirigirà el seu últim partit a casa, un bon moment per què els socis i aficionats li facin l’homenatge que mereix.

Dissabte serà l’últim partit que dirigiràs a casa després de 10 anys a l’entitat, com l’afrontes?
Sincerament com un partit més. I molt difícil perquè el Palafrugell està en un excel·lent moment de forma.

Quan vas arribar vas formar tàndem amb l’Ivan Sanz, com recordes els inicis?
Tot era molt nou per mi. Venia d’afrontar la competició des de la porteria amb molta pressió i de sobte la passava a veure des de fora i d’una manera molt més relaxada, ja que la meva única missió al principi era aprendre tot el que pogués de l’Ivan.

Com a primer entrenador, els primers anys van ser complicats
Va ser difícil fer que l’equip tirés endavant sobretot el segon any. Però l’equip va aconseguir una identitat en el joc molt ferm i ens en vam sortir prou bé.

La Copa del Príncep, l’ascens, la temporada a l’Ok Lliga, van ser moments inoblidables.
Són moments de molta alegria, però són molt puntuals. A mi m’alegra més el fet d’haver aconseguit un equip amb una identitat molt definida respecte al joc durant tots aquests anys. Tothom al món de l’hoquei sap a què juga el Mataró. Amb millors o pitjors resultats però amb una manera d’afrontar la competició que ens ha aportat molts elogis en el món de l’hoquei.

A més als jugadors els ha encantat afrontar el joc amb la meva proposta i he vist com la gent que venia a veure’ns ha gaudit. Això és el que més em queda a mi.

Sempre has defensat i has cregut molt en la base i en els jugadors joves, deixes una bona herència al club.
Penso que és el més adequat pel club. És sostenible, genera molta cohesió social i en els aficionats, i evidentment reforça el bon treball que ha fet molta gent i entrenadors en les categories inferiors durant molts anys.

Trobaràs alguna cosa a faltar després de 10 anys a Mataró?
Segur que si, el dia a dia. M’encanta venir a entrenar a Mataró.

I ara, quin és el teu proper repte?
Seguir entrenant. Però un projecte que m’agradi i em faci il·lusió. Si no em trairia a mi mateix.

Moltes gràcies per tot i molta sort